Nit freda la del dissabte 27 d'octubre a Badalona, però que ràpidament es va anar escalfant, gràcies a les actuacions que hi havia preparades a la Sala Estraperlo: ens esperava una nit de metal simfònic i gòtic amb dues bandes encapçalades per unes dones que demostrarien la seva potència vocal damunt de l’escenari; tot estava preparat per les actuacions d'Age of Dust i Druantia, dues bandes que han passat pels micròfons de Kaliemtal (recorda l'entrevista a Age of Dust i l'entrevista a Druantia).
Els primers en trepitjar l'escenari d'una Sala Estraperlo com mai havia vist un servidor de plena, van ser els membres d'Age of Dust, una banda de recent creació amb influències simfòniques i gòtiques com Epica o After Forever, formada per Meritxell Iglésias a la veu, Sergio Ainoza a la guitarra i veu, Marta Coscujuela al baix i Carlos Segador a la bateria. Abans també hi havia la figura del teclista a la banda però, després de la seva marxa, tant en Sergio com la Marta s’encarreguen de crear els samplers de teclat pels concerts. L’actuació de la banda tenia molts al·licients: Age of Dust tornava als escenaris set mesos després del seu últim concert i ho feien presentant a la nova vocalista, qui només portava un mes amb la banda; a més, després de l’edició de la seva demo Reborn, a mitjans de 2012, han estat treballant en nous temes i, el concert, va servir per presentar-ne un bon número d'ells.
Els quatre membres de la banda van sortir a menjar-se el món, amb una potència impressionant i obrint el concert amb un dels nous temes, Moon for a Poet, que inclouran en una propera gravació que s'espera de cara a l’any vinent. Ja des d'un bon principi vam poder veure la complicitat que hi ha entre tots i, sobretot, les taules que va demostrar la nova vocalista, qui abans cantava en una banda de covers de Nightwish. Precisament amb Dark Chest of Wonder, tema dels finlandesos, el públic, qui havia començat fred com la temperatura que feia a l’exterior de la sala, es va començar a animar. Les combinacions vocals entre Sergio i Meritxell sonen brutals, tot i que el primer sortís perjudicat de la veu després de cantar a cegues durant tot el concert; i les composicions de la banda estan molt elaborades. Ara, simplement, els hi falta rodatge en directe per aconseguir el seu segell d'identitat; i, la incorporació d'un teclista, des de el nostre punt de vista, sobretot pels concerts, seria un punt essencial.
Els temes antics de la banda estan gravats amb la veu de Mayte Martínez i, tot i defensar-se, amb els nous temes es va veure la millor versió de Meritxell Iglésias, qui ha tingut la difícil tasca d'integrar-se a la banda i aprendre els temes en només un mes; i ho ha aconseguit! En un moment del concert, Carlos va deixar momentàniament la bateria per fer un speech davant del públic, dedicant el següent tema i posant-se un barret per interpretar-lo; qui deuria perdre la juguesca? Tothom havia passat per alguns dels micròfons que hi havia a l’escenari a excepció de la Marta, qui ho va fer al final del concert, per donar les gràcies i acomiadar-se de la gent; tot i això, si ens hi fixàvem bé, no va deixar de cantar una sola cançó en tot el concert! Amb Sensorium, una cover dels holandesos Epica, enfilaven la recta final del seu concert, que van tancar amb dos dels seus temes antics i, possiblement, els més coneguts per la gent que es va aplegar per veure'ls: Liars i Nichts.
Sense cap mena de dubtes, si segueixen treballant dur com fins ara, podem estar davant d'una banda local que es podria arribar a comparar amb les grans bandes de metal gòtic i simfònic del nord d'Europa.
Age of Dust Setlist: Moon for a Poet / False Hopes / Genesis / Dark Chest of Wonder / Lost Remembrance / Weeping Willow / My Anger / Angel’s Dust / Wolf’s Cry / Queen of Chaos / No Shade of Grey / Sensorium / Liars / Nichts
Seguidament era el torn dels egarencs Druantia que, tot i veure’ls en diverses ocasions en poc temps, cada concert de la banda es converteix en una novetat! I és que aquesta vegada, després del seu pas pel Metal Rising Fest II (recorda aquí la crònica), tornaven a pujar a un escenari amb un altre canvi a les seves files: la nit del dissabte va servir per presentar a Aaron Carrasco al baix, després de la marxa anunciada d'Alan Prieto en la posició de baixista. La banda la completen Sílvia Suàrez a la veu, Xavi Díaz i Marc Delgado a les guitarres, Eric Ruíz a la bateria i Àlex Martín als teclats. Amb una força i energia com no la recordava, van arrencar el concert amb el tema Black Hand que, si el voleu escoltar, el trobareu a l'entrevista que els hi vam fer a la banda. Tot i això, com tot bon concert de Druantia, alguna cosa havia de passar: la Sílvia no es trobava en les millors condicions vocals possibles; tot i això, va defensar tots els temes a la perfecció.
Després de veure a la banda en locals com La Sala de Sabadell, Sala BeCool o Music Boxes, hem de dir que la sonoritat va ser la millor, com a mínim des del públic. I un altre aspecte de la banda que ha anat millorant concert rere concert és la comunicació amb el públic i la seva implicació amb l’actuació dels de Terrassa, com ho va demostrar, entre altres moments, el fer cantar la tornada de Our Solemn Hour, versió dels holandesos Within Temptation, al públic de les primeres files. Després d'aquesta cover, va arribar el moment màgic de la nit amb l’inici del tema Fallen Angel, amb el protagonisme compartit d'un Àlex increïble als teclats, acompanyat de la preciosa veu de la Sílvia.
Si hem de destacar la labor instrumental del concert, hem de parar atenció al benjamí de la banda, Eric, qui cada dia ens sorprèn més darrera la seva bateria; tampoc poden deixar de mencionar a Aaron qui, amb molt poc temps a la banda, va demostrar ser un gran baixista amb una gran actitud damunt de l'escenari i una gran integració amb la resta de membres. I, com no, Xavi i Marc, esplèndids amb les sis cordes: el primer portant el pes dels temes i el segon descarregant els seus potents solos, amb la força que li van proporcionar els dos entrepans que es va menjar abans del concert! Ja acabant el show, una altra versió dels holandesos Epica es va poder escoltar a Sala Estraperlo; aquesta vegada l’escollida va ser Cry for the Moon, on Marc Delgado es va posar a la pell del seu compatriota, Mark Jansen, per interpretar el tema a la guitarra i la veu. Per tancar l’actuació, es va presentar a la banda justament abans d'acabar amb Wheel of Fate.
A l’espera del disc debut de la banda podem afirmar que, si tenen sort en crear una formació estable i seguir pel camí que han estat trepitjant fins el moment, ens trobem davant d'una de les bandes amb més projecció dins del metal simfònic de casa nostra.
Druantia Setlist: Black Hand / Downpour / In the World of Pain / Our Solemn Hour / Fallen Angel / The Call / The Storm / Promised Land / Cry for the Moon / Unholy Nation / Wheel of Fate
Si voleu veure a les bandes en directe, ho podeu fer el proper 24 de novembre! Però haureu de triar quina d'elles: per una banda, Age of Dust estarà actuant a la Sala BeGood, juntament amb Pareidolian; per l’altra, Druantia participarà en la presentació del disc Contes de la Vall de Glaç, dels IceStorm, a la Sala Mephisto, juntament amb Ravenblood i Menzia. Trieu quin trieu, estareu recolzant el metal local! Per tant, a nosaltres ja ens estarà bé!
Els primers en trepitjar l'escenari d'una Sala Estraperlo com mai havia vist un servidor de plena, van ser els membres d'Age of Dust, una banda de recent creació amb influències simfòniques i gòtiques com Epica o After Forever, formada per Meritxell Iglésias a la veu, Sergio Ainoza a la guitarra i veu, Marta Coscujuela al baix i Carlos Segador a la bateria. Abans també hi havia la figura del teclista a la banda però, després de la seva marxa, tant en Sergio com la Marta s’encarreguen de crear els samplers de teclat pels concerts. L’actuació de la banda tenia molts al·licients: Age of Dust tornava als escenaris set mesos després del seu últim concert i ho feien presentant a la nova vocalista, qui només portava un mes amb la banda; a més, després de l’edició de la seva demo Reborn, a mitjans de 2012, han estat treballant en nous temes i, el concert, va servir per presentar-ne un bon número d'ells.
Els quatre membres de la banda van sortir a menjar-se el món, amb una potència impressionant i obrint el concert amb un dels nous temes, Moon for a Poet, que inclouran en una propera gravació que s'espera de cara a l’any vinent. Ja des d'un bon principi vam poder veure la complicitat que hi ha entre tots i, sobretot, les taules que va demostrar la nova vocalista, qui abans cantava en una banda de covers de Nightwish. Precisament amb Dark Chest of Wonder, tema dels finlandesos, el públic, qui havia començat fred com la temperatura que feia a l’exterior de la sala, es va començar a animar. Les combinacions vocals entre Sergio i Meritxell sonen brutals, tot i que el primer sortís perjudicat de la veu després de cantar a cegues durant tot el concert; i les composicions de la banda estan molt elaborades. Ara, simplement, els hi falta rodatge en directe per aconseguir el seu segell d'identitat; i, la incorporació d'un teclista, des de el nostre punt de vista, sobretot pels concerts, seria un punt essencial.
Els temes antics de la banda estan gravats amb la veu de Mayte Martínez i, tot i defensar-se, amb els nous temes es va veure la millor versió de Meritxell Iglésias, qui ha tingut la difícil tasca d'integrar-se a la banda i aprendre els temes en només un mes; i ho ha aconseguit! En un moment del concert, Carlos va deixar momentàniament la bateria per fer un speech davant del públic, dedicant el següent tema i posant-se un barret per interpretar-lo; qui deuria perdre la juguesca? Tothom havia passat per alguns dels micròfons que hi havia a l’escenari a excepció de la Marta, qui ho va fer al final del concert, per donar les gràcies i acomiadar-se de la gent; tot i això, si ens hi fixàvem bé, no va deixar de cantar una sola cançó en tot el concert! Amb Sensorium, una cover dels holandesos Epica, enfilaven la recta final del seu concert, que van tancar amb dos dels seus temes antics i, possiblement, els més coneguts per la gent que es va aplegar per veure'ls: Liars i Nichts.
Sense cap mena de dubtes, si segueixen treballant dur com fins ara, podem estar davant d'una banda local que es podria arribar a comparar amb les grans bandes de metal gòtic i simfònic del nord d'Europa.
Age of Dust Setlist: Moon for a Poet / False Hopes / Genesis / Dark Chest of Wonder / Lost Remembrance / Weeping Willow / My Anger / Angel’s Dust / Wolf’s Cry / Queen of Chaos / No Shade of Grey / Sensorium / Liars / Nichts
Seguidament era el torn dels egarencs Druantia que, tot i veure’ls en diverses ocasions en poc temps, cada concert de la banda es converteix en una novetat! I és que aquesta vegada, després del seu pas pel Metal Rising Fest II (recorda aquí la crònica), tornaven a pujar a un escenari amb un altre canvi a les seves files: la nit del dissabte va servir per presentar a Aaron Carrasco al baix, després de la marxa anunciada d'Alan Prieto en la posició de baixista. La banda la completen Sílvia Suàrez a la veu, Xavi Díaz i Marc Delgado a les guitarres, Eric Ruíz a la bateria i Àlex Martín als teclats. Amb una força i energia com no la recordava, van arrencar el concert amb el tema Black Hand que, si el voleu escoltar, el trobareu a l'entrevista que els hi vam fer a la banda. Tot i això, com tot bon concert de Druantia, alguna cosa havia de passar: la Sílvia no es trobava en les millors condicions vocals possibles; tot i això, va defensar tots els temes a la perfecció.
Després de veure a la banda en locals com La Sala de Sabadell, Sala BeCool o Music Boxes, hem de dir que la sonoritat va ser la millor, com a mínim des del públic. I un altre aspecte de la banda que ha anat millorant concert rere concert és la comunicació amb el públic i la seva implicació amb l’actuació dels de Terrassa, com ho va demostrar, entre altres moments, el fer cantar la tornada de Our Solemn Hour, versió dels holandesos Within Temptation, al públic de les primeres files. Després d'aquesta cover, va arribar el moment màgic de la nit amb l’inici del tema Fallen Angel, amb el protagonisme compartit d'un Àlex increïble als teclats, acompanyat de la preciosa veu de la Sílvia.
Si hem de destacar la labor instrumental del concert, hem de parar atenció al benjamí de la banda, Eric, qui cada dia ens sorprèn més darrera la seva bateria; tampoc poden deixar de mencionar a Aaron qui, amb molt poc temps a la banda, va demostrar ser un gran baixista amb una gran actitud damunt de l'escenari i una gran integració amb la resta de membres. I, com no, Xavi i Marc, esplèndids amb les sis cordes: el primer portant el pes dels temes i el segon descarregant els seus potents solos, amb la força que li van proporcionar els dos entrepans que es va menjar abans del concert! Ja acabant el show, una altra versió dels holandesos Epica es va poder escoltar a Sala Estraperlo; aquesta vegada l’escollida va ser Cry for the Moon, on Marc Delgado es va posar a la pell del seu compatriota, Mark Jansen, per interpretar el tema a la guitarra i la veu. Per tancar l’actuació, es va presentar a la banda justament abans d'acabar amb Wheel of Fate.
A l’espera del disc debut de la banda podem afirmar que, si tenen sort en crear una formació estable i seguir pel camí que han estat trepitjant fins el moment, ens trobem davant d'una de les bandes amb més projecció dins del metal simfònic de casa nostra.
Druantia Setlist: Black Hand / Downpour / In the World of Pain / Our Solemn Hour / Fallen Angel / The Call / The Storm / Promised Land / Cry for the Moon / Unholy Nation / Wheel of Fate
Si voleu veure a les bandes en directe, ho podeu fer el proper 24 de novembre! Però haureu de triar quina d'elles: per una banda, Age of Dust estarà actuant a la Sala BeGood, juntament amb Pareidolian; per l’altra, Druantia participarà en la presentació del disc Contes de la Vall de Glaç, dels IceStorm, a la Sala Mephisto, juntament amb Ravenblood i Menzia. Trieu quin trieu, estareu recolzant el metal local! Per tant, a nosaltres ja ens estarà bé!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada