Divendres 14 de setembre, la ciutat de Badalona va tremolar al ritme de la primera edició del A Ultranza Metal Fest; la Sala Estraperlo va ser testimoni de les grans actuacions que hi van oferir les bandes Karlahan, Drakum, Elathan i Ravenblood. En un primer moment, el festival havia de comptar amb la participació de la banda igualadina Fraktal, que finalment van caure del cartell per incompatibilitat horària.
A les 20:30 hores es van obrir les portes de la sala per donar pas a les més de cinquanta persones que esperaven a les rodalies per poder entrar; al llarg de la nit però, l’assistència va anar augmentant, deixant la sala amb un ambient espectacular, rondant el centenar de curiosos i fanàtics que es van apropar fins a la zona industrial de Badalona.
Els primers a començar, amb una mica de retard doncs el vocalista arribava just de treballar, van ser la banda de death metal simfònic Karlahan. Amb Iban de Dios a la veu, Xavi Diví i Sergi Gracia a les guitarres, Sergi Nuez al baix i Jordi Farré a la bateria, van iniciar el seu show amb la intro interpretada per l’Orquestra Simfònica de Kiev, seguida d’un dels seus temes més característics, Reverie. Ja en aquest tema es pot veure l’energia que desprèn l’Iban en directe, no parant quiet ni un moment, seguint el ritme de la música amb els seus moviments i acompanyat del públic, que tenia ganes de festa, de mosh pits i headbanging.
Per altra banda, el Xavi tampoc parava quiet mentre demostrava la seva qualitat a les sis cordes, mentre el Jordi no deixava ni un moment de descans al personal, colpejant la bateria amb ràbia; els dos Sergi de la banda, tot i que una mica més estàtics, els acompanyaven a la perfecció amb la seva execució musical. Així, van caure temes com Involution o Remnant, del seu ep A Portrait of Life, sense gaires parlaments entre temes per recuperar el temps perdut i intercalats amb temes que s'inclouran dins una nova gravació, Exile, que s'espera pel proper 2013. Teníem moltes ganes de veure’ls després de la seva actuació al II Aniversari de Metaleros de Catalunya (recordeu la crònica aquí) i, aquesta vegada, tot i que amb una mica de soroll de fons, si que van sonar bé!
Els següents en pujar a l’escenari eren la troupe de folkies Drakum qui, amb una ambientació amb motius forestals com heura i pells d’animals i amb la intro Entrance to the Dark Realms, els set membres de la banda van anar apareixent poc a poc i situant-se, com bonament podien, al seu lloc per donar el tret de sortida a una descàrrega d’allò més divertida. Javi Crosas a la veu, Cristian Villanueva i Marc Martínez a les guitarres, José Luís Parreño al baix, Conrad Soler a la bateria, Paula Mykhaylychenko als teclats i acordió i Javi Rubio al violí van trencar el gel amb el tema Big One, amb el públic més a prop de l’escenari que amb Karlahan, però no tant esbojarrat.
Amb alguns problemes amb el violí i en el moment en què la Paula es va calçar l’acordió, Javi va animar al públic repartint whisky a tothom, mentre en Cristian ens va explicar un acudit per fer més amena l’espera. Un dels temes que volem destacar va ser Born of the Skyline, que s’inclourà en la propera gravació de la banda, on canten a duet el Javi i la Paula; gran composició i millor interpretació. Si no estava prou animat l’ambient, amb la cover de Finntroll, Trollhammaren, la gent es va desmadrar... tant, que fins i tot va volar una tanga de color vermell i negre (com la indumentària de la banda), que primer va acabar com a barret pel Cristian i va acabar el concert penjat del mànec de la guitarra d’en Marc. A l’espera d’una nova gravació i, per si no ho eren prou, Drakum segueix creixent concert rere concert. En breu, tindreu disponible l'entrevista realitzada a tots els membres de la banda.
Els concerts no s’aturaven i, després dels minuts necessaris per canviar l’escenari, els joves Elathan feien la seva aparició per presentar el seu darrer treball, Sotnemal Led Res. Aquesta banda d’Epic Depressive Black Metal, com ells mateixos es defineixen, està formada per Juan Martínez i Òscar Esteve a les guitarres, Albert Nevirus al baix, Ephraïm Quilis a la bateria i Gessamí Martínez a la veu; just en aquest punt ens agradaria destacar la potència de veu que pot arribar a sortir d’un cos tant petit!
Amb una velocitat de vertigen, les notes dels seus temes anaven caient, mentre els membres de la banda no deixaven de fer poses clàssiques. Al llarg del setlist, només una cançó interpretada en anglès, la que va servir per tancar el seu concert, Darkness of Death. La resta de temes van ser interpretats en castellà però, si algú es pregunta per què no va entendre cap lletra, us podem dir que els seus temes estan cantants a l’inrevés! Si, heu llegit bé; així, el tema que va servir per obrir el concert va ser Arevamirp. Un gran concert d’aquesta jove banda que té molt camí per endavant.
I, per fi, després de l’entrevista que els hi vam fer la setmana anterior i de convèncer-nos per assistir al concert, els membres de Ravenblood (escolta l’entrevista aquí) van pujar a l’escenari amb la intro Promenade i començant la seva descàrrega amb el tema del seu primer videoclip, Pathfinder. Les guitarres de Jordi Mata i Ángel Jara, el baix de Raul Romero i la bateria de Daniel Ortíz sonaven aclaparadores, mentre que el gran mestre de cerimònies, Daniel Pérez, deixava sortir els seus guturals mentre, a la vegada, no deixava de fer headbanging en cap moment (vigilant sempre de no fer-se saltar una dent amb el micròfon) acompanyat del seu company Jordi.
Tota la banda anava coordinada a la perfecció, la gent estava completament entregada als seus temes i el seu concert va ser gravat en vídeo, sobretot les reaccions del públic, per incloure imatges en el seu proper videoclip. En el concert van estrenar el gran tema Ghost Pride, però tampoc es van oblidar de clàssics com Little Viking, cantat a cor pels assistents. Amb l’ambient en plena ebullició i abans de començar a descarregar el tema Wave Wings, Dani va demanar un wall of death i la gent va respondre immediatament; un ritme a lo reggaeton va desencadenar amb la bogeria de cops i salts. El tema Fading Memories, amb el canvi de papers entre el Jordi, qui va passar a vocalista i Dani, que va passar a la guitarra, va servir per posar el punt i final a un concert d’escàndol que no ens hagués agradat perdre’ns!
Ho hem dit moltes vegades, però no ens cansarem de repetir-ho! Les bandes internacionals estan molt bé... però en temps de crisi, festivals com el del divendres, per només 3€, serveixen per anar de concert i, en la gran majoria de vegades, descobrir bandes que valen molt més del preu que es paga! No deixeu de donar suport a les bandes novells... segur que no us deixaran indiferents!!
A les 20:30 hores es van obrir les portes de la sala per donar pas a les més de cinquanta persones que esperaven a les rodalies per poder entrar; al llarg de la nit però, l’assistència va anar augmentant, deixant la sala amb un ambient espectacular, rondant el centenar de curiosos i fanàtics que es van apropar fins a la zona industrial de Badalona.
Els primers a començar, amb una mica de retard doncs el vocalista arribava just de treballar, van ser la banda de death metal simfònic Karlahan. Amb Iban de Dios a la veu, Xavi Diví i Sergi Gracia a les guitarres, Sergi Nuez al baix i Jordi Farré a la bateria, van iniciar el seu show amb la intro interpretada per l’Orquestra Simfònica de Kiev, seguida d’un dels seus temes més característics, Reverie. Ja en aquest tema es pot veure l’energia que desprèn l’Iban en directe, no parant quiet ni un moment, seguint el ritme de la música amb els seus moviments i acompanyat del públic, que tenia ganes de festa, de mosh pits i headbanging.
Per altra banda, el Xavi tampoc parava quiet mentre demostrava la seva qualitat a les sis cordes, mentre el Jordi no deixava ni un moment de descans al personal, colpejant la bateria amb ràbia; els dos Sergi de la banda, tot i que una mica més estàtics, els acompanyaven a la perfecció amb la seva execució musical. Així, van caure temes com Involution o Remnant, del seu ep A Portrait of Life, sense gaires parlaments entre temes per recuperar el temps perdut i intercalats amb temes que s'inclouran dins una nova gravació, Exile, que s'espera pel proper 2013. Teníem moltes ganes de veure’ls després de la seva actuació al II Aniversari de Metaleros de Catalunya (recordeu la crònica aquí) i, aquesta vegada, tot i que amb una mica de soroll de fons, si que van sonar bé!
Els següents en pujar a l’escenari eren la troupe de folkies Drakum qui, amb una ambientació amb motius forestals com heura i pells d’animals i amb la intro Entrance to the Dark Realms, els set membres de la banda van anar apareixent poc a poc i situant-se, com bonament podien, al seu lloc per donar el tret de sortida a una descàrrega d’allò més divertida. Javi Crosas a la veu, Cristian Villanueva i Marc Martínez a les guitarres, José Luís Parreño al baix, Conrad Soler a la bateria, Paula Mykhaylychenko als teclats i acordió i Javi Rubio al violí van trencar el gel amb el tema Big One, amb el públic més a prop de l’escenari que amb Karlahan, però no tant esbojarrat.
Amb alguns problemes amb el violí i en el moment en què la Paula es va calçar l’acordió, Javi va animar al públic repartint whisky a tothom, mentre en Cristian ens va explicar un acudit per fer més amena l’espera. Un dels temes que volem destacar va ser Born of the Skyline, que s’inclourà en la propera gravació de la banda, on canten a duet el Javi i la Paula; gran composició i millor interpretació. Si no estava prou animat l’ambient, amb la cover de Finntroll, Trollhammaren, la gent es va desmadrar... tant, que fins i tot va volar una tanga de color vermell i negre (com la indumentària de la banda), que primer va acabar com a barret pel Cristian i va acabar el concert penjat del mànec de la guitarra d’en Marc. A l’espera d’una nova gravació i, per si no ho eren prou, Drakum segueix creixent concert rere concert. En breu, tindreu disponible l'entrevista realitzada a tots els membres de la banda.
Els concerts no s’aturaven i, després dels minuts necessaris per canviar l’escenari, els joves Elathan feien la seva aparició per presentar el seu darrer treball, Sotnemal Led Res. Aquesta banda d’Epic Depressive Black Metal, com ells mateixos es defineixen, està formada per Juan Martínez i Òscar Esteve a les guitarres, Albert Nevirus al baix, Ephraïm Quilis a la bateria i Gessamí Martínez a la veu; just en aquest punt ens agradaria destacar la potència de veu que pot arribar a sortir d’un cos tant petit!
Amb una velocitat de vertigen, les notes dels seus temes anaven caient, mentre els membres de la banda no deixaven de fer poses clàssiques. Al llarg del setlist, només una cançó interpretada en anglès, la que va servir per tancar el seu concert, Darkness of Death. La resta de temes van ser interpretats en castellà però, si algú es pregunta per què no va entendre cap lletra, us podem dir que els seus temes estan cantants a l’inrevés! Si, heu llegit bé; així, el tema que va servir per obrir el concert va ser Arevamirp. Un gran concert d’aquesta jove banda que té molt camí per endavant.
I, per fi, després de l’entrevista que els hi vam fer la setmana anterior i de convèncer-nos per assistir al concert, els membres de Ravenblood (escolta l’entrevista aquí) van pujar a l’escenari amb la intro Promenade i començant la seva descàrrega amb el tema del seu primer videoclip, Pathfinder. Les guitarres de Jordi Mata i Ángel Jara, el baix de Raul Romero i la bateria de Daniel Ortíz sonaven aclaparadores, mentre que el gran mestre de cerimònies, Daniel Pérez, deixava sortir els seus guturals mentre, a la vegada, no deixava de fer headbanging en cap moment (vigilant sempre de no fer-se saltar una dent amb el micròfon) acompanyat del seu company Jordi.
Tota la banda anava coordinada a la perfecció, la gent estava completament entregada als seus temes i el seu concert va ser gravat en vídeo, sobretot les reaccions del públic, per incloure imatges en el seu proper videoclip. En el concert van estrenar el gran tema Ghost Pride, però tampoc es van oblidar de clàssics com Little Viking, cantat a cor pels assistents. Amb l’ambient en plena ebullició i abans de començar a descarregar el tema Wave Wings, Dani va demanar un wall of death i la gent va respondre immediatament; un ritme a lo reggaeton va desencadenar amb la bogeria de cops i salts. El tema Fading Memories, amb el canvi de papers entre el Jordi, qui va passar a vocalista i Dani, que va passar a la guitarra, va servir per posar el punt i final a un concert d’escàndol que no ens hagués agradat perdre’ns!
Ho hem dit moltes vegades, però no ens cansarem de repetir-ho! Les bandes internacionals estan molt bé... però en temps de crisi, festivals com el del divendres, per només 3€, serveixen per anar de concert i, en la gran majoria de vegades, descobrir bandes que valen molt més del preu que es paga! No deixeu de donar suport a les bandes novells... segur que no us deixaran indiferents!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada