divendres, 15 de juny del 2012

Concert Druantia + Perfect Smile + Volaverunt + Päradox

El passat divendres 18 de maig, la Sala BeCool de Barcelona va ser l'escenari escollit per la promotora Black Troll per portar, per primera vegada a la ciutat comtal, als madrilenys Perfect Smile. Per l'ocasió, van aprofitar per rodejar-los de tres bones bandes que, mica en mica, s'estan fent un lloc en el panorama català: Päradox, Volaverunt i Druantia.


La sala està al soterrani d'un local petit, però a la vegada acollidor. Com sempre ens passa en una sala per descobrir, com era aquesta, és saber com sonarà tot...però aquest no era l'únic punt que volíem saber. L'escenari està com incrustat a la paret, deixant no més de dos metres entre el terra i el sostre, fet que provoca un moviment limitat dels músics, sobretot si als guitarristes i/o baixistes, els hi dóna per aixecar el mànec del seu instrument per damunt del seu cap!

Cap a les 19:15h s'obrien les portes de la sala i, en breu, va començar l'actuació de Päradox, un jove banda formada per gent molt jove. Paula Calbet a la veu, Oriol Miralpeix a la guitarra, David Tañá al baix i Víctor Badenas a la bateria, tots ells estudiants del Col·legi Pare Manyanet, es van formar com a banda l'any 2009 sota el nom de Lost in Sound, sent el passat 2010 quan van fer el canvi de nom a l'actual Päradox.

Tot i ser dia laboral en una hora on molta gent encara treballa, molts familiars dels membres de la banda s'ho van poder combinar per barrejar-se amb les amistats i poder veure a Päradox en directe, donant un bon aspecte a la petita sala de la zona alta de Barcelona. Les seves influències musicals es van poder veure clarament damunt de l'escenari i, sobretot, amb el setlist configurat per l'ocasió, mesclant temes propis amb algunes versions. Tot i estar començant, la banda apunta a maneres... és per això que els volem seguir veient en directe i, sobretot, veure l'evolució de les seves pròpies cançons.


Els següents en sortir a escena van ser els manresans Volaverunt, qui segueixen presentant el seu disc debut, Hybryth, mentre ja comencen a preparar els temes del que serà el seu segon disc. En aquest moment, la sala va perdre la majoria dels assistents a Päradox, però mica en mica anava arribant gent al concert, fet que va provocar que cap banda toqués sola.

El directe dels manresans, cuidat al detall, i el bon so que va aconseguir la sala, va permetre als assistents poder gaudir d'una gran actuació. La complexitat tècnica dels seus temes i la perfecta execució dels membres de la banda va deixar bocabadat a més d'un: Christian Garcia a la veu, aconsegueix connectar perfectament amb el públic, baixant a la pista o, fins i tot, saltant darrera la barra del local per regalar una còpia de l'àlbum a la cambrera. Xavier Jordá i Rubén Sances a les guitarres i José Luís Figueroa al baix, tenen una tècnica molt depurada i neta; Javi Fernández a la bateria sorprèn a tothom amb els seus canvis de ritme constants i Marc Coronado als teclats i cors, transmet energia positiva als assistents mentre juga amb el seu teclat giratori.

No era la primera vegada que els veiem en directe i les noves incorporacions van quallant a la perfecció, aconseguint millors posades en escena i fent evolucionar la banda cap a millor. Ara, toca esperar el nou disc i seguir gaudint de Volaverunt.


Després d'una espera una mica més llarga que l'anterior, els madrilenys Perfect Smile pujaven per primera vegada en un escenari català. I ho feien per presentar el seu àlbum debut, Mañana Puede Ser Peor, en una nit en la que s'esperaven moltes sorpreses.

El so de la banda va ser espectacular, podent identificar perfectament tots els instruments de manera individual i amb una veu impressionant del nou cantant de la banda: David Requejado, qui tenia la difícil tasca de suplir a Nacho Ruíz, qui va deixar la banda per entrar a Santelmo. Acompanyant-lo hi trobàvem a Sebastián Amengual a la guitarra, Juan Palacios a la bateria i Eduardo Ortíz als teclats. Per aquest concert, i després de la marxa d'Eduardo Corral com a baixista, van comptar amb l'ajuda de Daniel Sabugal, baixista d'Arwen.

La posada en escena de la banda és senzilla però efectiva, no deixant a cap dels assistents indiferents, ara que la sala presentava una entrada bastant bona. David va fer de mestre de cerimònia a la perfecció (no oblidem que treballa a l'Orquestra Kronos), Sebastián gaudia amb la guitarra i Eduardo combinava la seva presència darrera el pc i un teclat fix amb el seu Roland Synth, movent-se per l'escenari.

Mentre anaven caient els temes del seu disc debut, els membres de la banda es notava que s'ho estaven passant bé, doncs si els miraves a la cara els hi podies veure un somriure d'orella a orella... i aquest bon rotllo s'acaba transmeten al públic.


La primera sorpresa de la nit va arribar amb el tema Pétalos de Rosa, moment en que va fer acte d'aparició Israel Ramos, vocalista de la banda Amadeüs, qui ben aviat editaran un nou disc que portarà per títol Black Jack. Just després d'aquest tema, canvi de convidat; amb el tema Por el Cielo, qui va pujar a l'escenari va ser Martí Doria, dels barcelonins Döria, mentre la resta de la banda l'aclamava des del públic.

El concert de Perfect Smile va posar el punt i final amb una versió de Mónica Naranjo i el seu tema Desátame. Per un instant, Barcelona es va convertir en la capital del rock progressiu de la mà d'aquests madrilenys que, de cara a inicis de 2013 en regalaran el seu segon disc que esperem que presentin per casa nostra, en el que segur que serà un altre concert inoblidable.


I, per acabar amb una nit molt bona de metal, encara faltava l'actuació de Druantia, la banda de metal simfònic de Terrassa, qui segueixen presentant en directe els temes que conformaran el seu àlbum debut, que esperem que vegi la llum en breu.

El concert va servir per presentar al nou bateria, Eric Ruíz, qui només portava un parell d'assajos amb la banda, però que va demostrar un gran saber fer damunt d'un escenari; com sempre, la resta de la banda la completaven Sílvia Suàrez a la veu, Xavier Díaz i Marc Delgado a les guitarres, Alan Prieto al baix i Àlex Martín als teclats.

Ja coneixíem a la banda en directe després de la seva actuació al Goblin Fest, de la mateixa manera que els manresans Volaverunt; i després de veure l'actuació de Sabadell, aquesta de Barcelona ens va deixar un regust agredolç a la boca i no per culpa dels membres de la banda; no sabem si per l'alt volum de la música o perquè, la veu de la Sílvia no es va poder gaudir al 100% i les parts instrumentals es difuminaven sense poder entendre a la perfecció les treballades melodies de la banda.


I el concert dels de Terrassa també va comptar amb col·laboracions especials: en un parell de temes, David Corredor, l'anterior bateria de la banda, va pujar a l'escenari amb els seus antics companys per acomiadar-se del públic. Però aquesta no va ser l'única sorpresa, ja que en alguns temes, la banda va estar acompanyada de la violoncel·lista Alba Segura i la ballarina de tribal fusion, Yssence, qui va embadalir al gran nombre de seguidors de la banda amb els seus balls i els seus jocs amb ganivets.

El públic va demanar un bis, però el temps no va permetre ni que interpretessin tot el setlist que tenien previst...i és que les sales de Barcelona han de millorar molt en aquest aspecte, ja que sempre miren més per la sessió de discoteca de després que pels músics que estan començant.


En definitiva, està molt bé anar a veure concerts de bandes alemanyes, finlandeses, americanes...pels quals arribem a pagar quantitats indecents de diners; però feu-vos un favor a vosaltres mateixos i comenceu a anar a concerts de bandes emergents o no tant conegudes, perquè hi ha dos motius molt clars: pagareu molt menys i, en més d'una i de dues ocasions, us emportareu una gran sorpresa de la qualitat que tenim a casa nostra i que sempre deixem passar.

Com per exemple el concert del passat 18 de maig a la Sala BeCool, quatre bandes que ens van fer oblidar, per un instant, dels problemes que patim darrerament!